Traumateràpia

Traumateràpia

El desenvolupament sa del cervell depèn de la bona qualitat de les relacions interpersonals en les que participen els éssers humans. Quan hem passat per circumstàncies traumàtiques necessitem un gran esforç d’adaptació per poder avançar, aquesta capacitat de superació no és innata, però la podem desenvolupar al llarg de la nostra vida.

El mecanisme neurobiològic implicat en la resiliència, és la plasticitat neuronal que permet l’adaptació front a l’estrès i ens permet afrontar el caos i construir nous recursos psíquics que abans no teníem i que ens permetran afrontar el dolor i la pèrdua.

El trastorn de l’apego, és un dels traumes que més ens afecta en la nostra vida adulta. Tots venim al món amb una predisposició innata a establir unions amb la nostra figura de cuidado o cuidador principal, és necessari per la nostra supervivència i desenvolupament. Aquesta base de l’apego es basa en la teoria desenvolupada per John Bowlby. L’apego es refereix al vincle que s’estableix entre un nadó i els seus cuidadors principals i que proveeix la seguretat i regulació dels seus estats interns. Algunes funcions que desenvolupem en l’edat adulta, comencen en els primers anys i s’expliquen a través de l’apego.

Cóm afecten els traumes en la vida adulta?
La metodologia es basa en la intervenció psicoterapèutica basada en la traumateràpia sistèmica. Hi ha que tenir en compte que encara que l’apego és important, no és una classificació de la personalitat i que el nostre desenvolupament personal està determinat per: experiències, ambient, genètica, societat, cultura, etc. Algunes conseqüències que estan afectades pels trastorns de l’apego son:

  • Dependència emocional.                                                      
  • Por a l’abandonament.
  • Baixa tolerància a la frustració.
  • Baixa capacitat de mentalització.

Cóm i per a qui es realitzen les sessions?
Sessions individuals de 1,00h.